VA DE BRÓCCOLI

George H. W. Bush, un president brillant que ha fet història per dues raons principals:
1.) La Guerra del Golf
2. ) El primer que va fer com a President va ser dir públicament que no li agradava el bróccoli i eliminar-lo del menú de la Casa Blanca i del Air Force One.
Com us podeu imaginar, les repercussions que aquest fet concret va tenir van ser devastadores. Els productors de bróccoli de tot el país es van unir per fer arrivar les seves propostes. És més, en un brillant acte de Relacions Públiques, van enviar un arsenal de Broccoli a la Casa Blanca. I sabeu qui va ser l'artífice de tot plegat? El meu estimat professor el Dr. Edward Downes (us prometo que he vist la foto al seu despatx on surten tots tres: ell, la Barbara Bush i el bróccoli).
Després de saber això vaig respirar tranquila i no em va quedar cap dubte que estic en el programa adequat.

Yes guys, this is America!

Últim dia de classe. Arrivo puntual a les 3 hora espanyola (és a dir 3.05) i veig una nota a la pissarra que diu: "Students and Pizza delivery guy go to room 202". Aquest profe és un cachondo, em dic a mi mateixa.
Pujo al segon pis, els alumes estan molt ben vestits (no habitual) perque avui presentem el projecte en el que hem estat treballant les últimes setmanes (i que ha contribuît de forma significativa al meu actual nivell d'estrés). Comença la sessió. La Melanie està molt concentrada intentant defensar els seus resultats i de sobte piquen a la porta. El profe s'aixeca, obre i... PIZZA MAN is there!!!!! Els meus ull com a plats no dónen crèdit.
Dues pizzes tamany familiar, refrescs i la multitud s'hi tira a sobre. No semblen tan sorpresos com jo.
OPCIO A.) Com avui hem d'evaluar al profe (pràctica molt comuna a les universitats americanes) i és conscient que no ha causat furor precisàment, això és un intent de suborn.
OPCIÓ B.) THIS IS AMERICA!

I wanna wish you a Merry Christmas...!

Els paral.lelismes són inevitables.

Estava al hall de l'edifici veí on vieun la majoria de graduate students i dues noies "gringues" de classe em van convidar a acompanyar-les al centre de Boston a veure com il.luminaven l'arbre de Nadal.

Fa fred, i la multitud fa ús de gorros, guants i abrics. Els nens a sobre els hombros dels pares. La gent està contenta... ES NADAL!!!! Sobre l'escenari: un policia cantant Adeste Fideles. COM? Sí, un policia molt concentrat donant el millor de sí mateix. La meva ment viatja a BCN i s'imagina un urbano cantant sobre un escenari a la plaça Catalunya... la meva ment també s'imagina tomàquets, enciams, i tot tipus de llegums en mal estat (no sé per que...)

Després d'un llarg recital de Nadales i coreagrafies festives s'acosta el moment cumbre: JOSE FELICIANO apareix a l'escenari amb una guitarra espanyola disposat a fer disfrutar tothom emb el seu "Feliz Navidad". La gent canta, s'abraça i es felicita. Molts aplaudiments. L'alcalde es deixa veure i ..3...2.....1..... L'ARBRE S'IL.LUMINA!!!!! Focs artificials.

Agafo el metro i torno a casa exhausta.

Thanksgiving made in Taiwan

In America "Thanksgiving" es celebra més que el Nadal. Aquesta festa se la va inventar Abraham Lincoln per unir les famílies després de la guerra civil. Els aeroports estan a tope, les carreteres es colapsen... tothom creua el país per estar amb la familia. No s'intercanvien regals, bàsicament només consistex en menjar fins que no puguis més.

Jo no tenia plan aixi que un cop més vaig fer una inmersió en la cultura asiàtica i vaig anar a sopar a casa la Yming. Em sembla que la fotografia parla per si sola...

Bertucci's

Ahir vaig anar a sopar a Bertucci's. Nacionalitats presents: Taiwan, Grecia i Espanya. Vem acavar explicant els sistemes polítics de cada país amb l'ajuda de tovallons... Te n'adones de que en realitat som molt ignorants del que passa a altres paísos. Sabieu que Taiwan no està internacionalment reconegut com a país? La Xina no els deixa estar presents a les Nacions Unides ni a cap organisme internacional però en canvi participen a les Olimpiades i al concurs de Miss Mundo (molt important). El nom oficial és : Taiwan ROC (Republic of China) o China Taipei. Com a curiositat: encara que Taiwan està enganxat a la Xina no hi ha vols directes. Els pobres taiwanases han de fer escala a un altre país avans d'entrar a la Xina. Obviament, això té repercussions econòmiques com la fuga de capital per la inconveniència de tot plegat...

Foto: la parejita. Aspasia Daskalopoulous i Giorgos Papanicolau. De quin país creieu que són?

Working hard

Que fa un COM graduate student divendres a la nit? Anar al centre de investigació psiquiatrica de la BU per tenir una reunió de grup. No us espanteu, allà treballa la Cathy, una de les membres del nostre grup i s'ha convertit en el centre de reunió. El projecte és molt interessant i espero que em sigui molt útil perquè es mooooolt "time-consuming".

1.) Allison i Freya

2.) Sala de conferències amb pissara inclosa. Hem fet una enquesta i posem els resultats sobre la taula per veure si podem treure algunes conclusiones...

The sweetest small thing

Aquest personatge es mereix una menció especial. És ferma com un roure. Ella ho té clar: el que está bé i el que està malament. És cívica i disciplinada i la seva principal preocupació és el benestar dels que l'envolten.

Ara que estic lluny em sento especialment recolzada per ella i li agraeixo profundament.

Check this out: http://montsetataiminilittelwoman.blogspot.com/

The Big Apple

El Carlos va corre la marató de NY el 4 de Novembre. L'ambient maratoniense es palpava a cada cantonada de la ciutat. Nova York s'hi volca i tots volen ser testimonis d'un esdeveniment únic al món: "ordinary people doing an extraordinary thing". FELICITATS!!

Foto 1.) El Homenajeado
Foto 2.) El ex-hotel Plaza
Foto 3.) Rockefeller Centre

Si avui és dimarts això es Writing Class

Els dimarts tinc una classe on només hi ha estudiants internacionals. Som 9: 7 asiàtics, un noi de Israel i jo. Basicament es redueix a estar tres hores assegut en una cadira escoltant com la profe et diu que el que has escrit no val res. Jo ja m'he curtit i no m'afecta però alguna de les nenes surt de classe bastant tocada. Ella es posa a llegir el que tu has escrit i a la segona frase diu que és tan avorrit que no val la pena continuar (d'aquest pal).

Encara que soni contradictori, és la classe a la que anem tots més relaxats perquè és en petit comité i es presta a fer-la més personal. La classe és per la nit així que normalment piquem alguna cosa tots junts quan s'acava.

La Yiming és la prota indiscutible. Ella ho sap sempre tot i es porta com una mami amb tothom. És un personatge i per mi ha sigut providencial. El dijous passat va ser el seu cumple i ens va convidar a tots a una "reunió" a casa seva. Vaig poder catar una celebració oriental amb tot el que comporta. Un cop més, experiència interessant.

Foto 1.) La Freya i jo (ella és una pop-star taiwanesa, us en parlaré més endavant)

Foto 2.) L'ambientillo. Al mig hi ha una olla enchufada a la corrent i a mesura que avança la nit hi van posant tot tipus de mogudes i de temes. Es tracta d'anar pescant el que més et moli... El Sebas hi disfrutaria!!!!

Foto 3.) Voilà Yming!

Foto 4.) El Gilad, el Jae i jo.

P.D: sé que hi ha fotos repetudes però és que encara no he averiguat com es treuen...

Halloween

Per molt que m'he esforçat no he pot ignorar Halloween. He der reconeixer que si no ho has vist mai té la seva gràcia. Si passeges pel centre pots veure paradetes amb carbasses i disfresses de tot tipus. El cas és que de rebot vaig ser convidada a una festa de Harvard a Cambridge. Els estudiants de Harvard es creuen una raça apart. I sabeu què? Si jo ho fos faria exactament el mateix!

La festa va ser un èxit. De la mateixa manera que hi ha coses d'aquest país que no suporto, n'hi ha d'altres que m'encantaria poder exportar. Erem quatre penjats de la BU que no coneixiem a ningú i la gent se'ns acostava per xerrar (i com podeu veure no era per lo mones que estavem precisament...) Va ser una experiencia interessant.

Foto: L'Aspasia (a.k.a. "Pitufina") i jo.

Després de veure tres o quatre pisos amb "cucarrrachas" la madre i jo no vem dubtar davant un cartell que deia: NEW apartment for rent. El meu niuet es troba en el 2n pis d'aquest hotel a Kemore Square. La manager de l'hotel es una xinita que es diu Ming. A la madre li encanta i li dona tranquilitat però la veritat és que un cop aqui només la he vista una vegada...

Foto 1: vista del pont de Harvard (Massachusets Ave.)

Foto 2: Edifici Hotel Buckminster.

Foto 3: La meva postura favorita en la que ara m'hi puc estar hores sense haver de dissimular...!!!

Se alquila piso

Al juny la madre i jo vem fer una escapada a Boston. A mi em va servir per acavar de convèncer-me de que realment aquest era EL PROGRAMA i a la madre li va servir per continuar sent la Heidi a l'altre banda del "charco". La veritat és que ens ho vem passar molt bé i ens vem endur una impressió molt grata de Boston com a ciutat. La vista des del Prudential tower val molt la pena. Aqui podeu veure algunes instantanees: 1.) Vista des del Prudential. 2.) College of Communication (COM). 3.) Starbucks de devant de casa

Passi, passi que veura el piset

Hola!!!! Per començar us vull ajudar a que em situeu en el espai. D'aquesta manera quan parleu amb mi i us digui: "estic al salon" podreu saber exactament de què us parlo. Si, amics, aqui visc: aqui passo els meus dies i les meves nits. Com podeu veure tinc espai de sobres aixi que esteu tots convidats a visitar-me! (Video pendent)

Foto: madre & BU

Introduction

Hola!!! Sóc la Bego. Un nom curios eh? Per aqui em diuen "Begonia, Bejonia, Begs, Begounia..." Així que començaré donant les gràcies al padre i a la madre per aquest nom tan simple i personal amb el que hauré de conviure la resta dels meus dies... Us heu fixat que els meus germans tenen noms fàcilment pronunciables en angles? Per exemple: si ells coneixen a una noia guapa se li poden acostar amb aquest tipo que els dos tenen i dir: "Hi, my name is Paul/Victor, it is nice to meet you" i la nena amb un somriure contesta. "It is a pleasure to meet you too!". Si jo conec a un noi guapo i me li acosto amb aquest tipo que tinc i li dic: "hi, my name is Begounia, it is nice to meet you" el paio contesta: EEEEEHHH? i ja estic ben fotuda. No si jo ja us ho dic: que ser JO és molt dur...

He creat aquesta pàgina perque així tots (és a dir 4) tingueu accés a les meves vivencies a la Boston University. Em comprometo a currar-m'ho, posaré fotos, frases célebres, chistes... una mica de tot. D'aquesta manera podre estar mes aprop de tots vosaltres.
Una abraçada