Els paral.lelismes són inevitables.
Estava al hall de l'edifici veí on vieun la majoria de graduate students i dues noies "gringues" de classe em van convidar a acompanyar-les al centre de Boston a veure com il.luminaven l'arbre de Nadal.
Fa fred, i la multitud fa ús de gorros, guants i abrics. Els nens a sobre els hombros dels pares. La gent està contenta... ES NADAL!!!! Sobre l'escenari: un policia cantant Adeste Fideles. COM? Sí, un policia molt concentrat donant el millor de sí mateix. La meva ment viatja a BCN i s'imagina un urbano cantant sobre un escenari a la plaça Catalunya... la meva ment també s'imagina tomàquets, enciams, i tot tipus de llegums en mal estat (no sé per que...)
Després d'un llarg recital de Nadales i coreagrafies festives s'acosta el moment cumbre: JOSE FELICIANO apareix a l'escenari amb una guitarra espanyola disposat a fer disfrutar tothom emb el seu "Feliz Navidad". La gent canta, s'abraça i es felicita. Molts aplaudiments. L'alcalde es deixa veure i ..3...2.....1..... L'ARBRE S'IL.LUMINA!!!!! Focs artificials.
Agafo el metro i torno a casa exhausta.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
bego que guay, no?es maquisim aixo que esplicas,realment som diferents,don lu del poli no te desperdisi.Grabatu be a la memoria,dons aquestas experiensies,noves i chocans,al llarg dels anys tan dacompanyar i recordar que cuan erats a Boston vas viure el inisi del Nadal.Em fas enveja,dons ets una fresca de poguer viure en aquet pais tan macu.Un peto gordi,testimu.
T'explicas tant be que fas que nosaltres tambem visquem les teves experiencies. Fes moltes fotos i aixi quand vinguis ara Barna en podrem disfrutar juntes vale<' un peto molt gran
Publicar un comentario